Nom d'origen català.

Nom d'origen català que trobem a la Carta d'Albocàsser i prové de tres germans, cavallers del Rei Jaume I el Conqueridor, que es manifestaven de manera sobtada i violenta.

Genealogistes espanyols atribueixen lo significat del nom com algú que és mancat de sensibilitat i de maneres aspres.

Els catalans han estat sempre amics de la llibertat, de la d'ells i de la dels altres pobles.

Els sicilians patien sota la tirania de Carles d'Anjou, príncep francès. Els oficials reials i els soldats de l'exèrcit d'ocupació cometien tota llei d'excessos. Però arribà una hora en que els pobles es redrecen desesperadament contra els tirans, i aquella hora va arribar també per a Sicília. Tots els francesos foren morts. És la revolta coneguda amb el nom de Vespres Sicilianes.

Però Carles d'Anjou era molt poderós. Va encaminar-se cap a Sicília i va posar setge a Messina. Els sicilians es van veure perduts. En llur desesperació, sols una esperança entreveien: el rei Pere, els catalans.

El rei Pere II, conegut amb el sobrenom de el Gran , era fill de Jaume I el Conqueridor, tant valent i tant fort com el seu pare. S'havia casat amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred, hereva d'aquell reialme. Per això els sicilians van pensar-hi en aquella hora angoixosa: ell seria llur senyor i ell els salvaria de la venjança de Carles d'Anjou.

Els ambaixadors sicilians es varen trobar amb el Rei Pere al port d'En Coll, al nord de Tunis. Pere II va escoltar commogut el clam dels ambaixadors sicilians i, al cap de pocs dies, l'estol català es feia a la vela i arribava a Sicília. El rei Carles en saber-ho, espantat, abandonava el setge de Messina i fugia a l'altra banda de l'estret.

Creiem que el rei Pere II va demanar als BRUSCA que es quedessin a Sicília i així evitar que tornes el rei Carles.

En posteriors viatges varen venir altres membres de la família BRUSCA i finalment foren pocs els que es van quedar a Catalunya. Pel que sembla els espaguetis, els tortel·linis, el Chianti o potser l'oratge sicilià va fer que la família BRUSCA es reproduís de manera considerable fins el punt que avui en dia és un dels cognoms més important de Sicília (quasi dos mil).

Molts anys després, alguns BRUSCA van emigrar als EE.UU. i també van tenir una gran descendència (més de dos mil repartits pels Estats que formen la unió).

Actualment a Catalunya i la resta d'Espanya el nombre total de BRUSCA és d'uns seixanta com a màxim.